De matinada, quan el sol encara no ha sortit, l’Azuleiro, «el qui fa el blau», recorre la costa atlàntica per pintar-la de dalt a baix. Travessa mars, rius i muntanyes, embolicat amb una capa d’algues i salobre, pintant el blau que la nit s’endugué. Pinta les onades, la brisa i l’horitzó a on feinegen els pescadors. I així, en silenci, quan el sol arriba, la costa es desperta, tranquil·la, bella, sota el cel de l’Atlàntic, vestida de blau. Només llavors, l’Azuleiro, obre l’ampolla i beu, a poc a poc, la llum d’un nou dia.